Dilemes recurrents dels actors polítics i del professorat en la incorporació i ús de les TIC a l’aula: l’experiència dels Estats Units

 

MACBA, 16 de novembre de 2010

 Larry Cuban

Professor del Departament d’Educació, Universitat de Stanford, Califòrnia

 Els Debats d’educació són una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya per a impulsar el debat social sobre el futur de l’educació.

 Les TIC a les aules no és un problema sinó una eina imprescindible. A EEUU, en 10 anys s’ha passat de 125 estudiants per ordinador a 4.

 Tanmateix, hi ha poques proves de que les inversions en aquesta tecnologia millori la pràctica pedagògica i els resultats acadèmics.

 És sorprenent que els professors utilitzin habitualment l’ordinador personal a casa seva i, en canvi, hi hagi tanta resistència per utilitzar-lo a les aules

 Hi ha una tendència a tornar qualsevol problema de país en un problema educatiu. Els pares tenen la creença que aquests 12 anys d’estudis situaran els seus fills amb avantatges per afrontar la vida (pensant fonamentalment en la professional).

 Els professors tenen un gran marge de discrecionalitat dins de l’aula, només limitada per l’estructura, els contextos i la política; en la seva tasca de transmetre valors, coneixements i habilitats.

 Hi ha hagut una transformació sense precedents en l’accés i la incorporació de les noves tecnologies però no s’ha traslladat ni a les pràctiques docents ni a la millora acadèmica. Falta una metodologia per valorar la relació de les TIC i les millores educatives.

Alguns professors veuen perillar la seva autoritat, la seva tasca i el seu control de la informació. Altres, una minoria, veu que el professor ha de ser un guia, un facilitador de coneixements i habilitats; han de trobar l’equilibri entre la seva aportació acadèmica i emocional, per tan han d’assolir un equilibri en la resolució de conflictes.

Hi ha un ADN del mon docent, del sistema educatiu que fa molt lent i dificultós el canvi. Cal ensenyar menys continguts i aprofundir més en les habilitats (però els pares, els polítics i els legisladors estan molt preocupats en mantenir un currículum educatiu que és el que s’ha d’ensenyar).

Molts professors joves, a EEUU aprenen aquesta nova manera d’ensenyar i la incorporació de les TIC en la manera d’educar; hi ha unes 22.000 escoles de formació. Es dona una formació intensiva d’uns quants mesos. El programa TEACH FOR AMERICA (tothom, amb una mínima formació, pot ser professor; tothom té alguna cosa que ensenyar…). Però quan accedeixen a les escoles acaben sucumbint a l’ADN de les escoles.

A la pràctica, la teoria de la formació posa el centre d’atenció en els alumnes. Però l’ADN del sistema educatiu i de les escoles posen el centre d’atenció en els professors. Les escoles tenen unes creences i un ADN molt cristal·litzat. Una cosa és canviar el currículum educatiu (que és relativament fàcil) i una altra molt diferent és canviar les pràctiques docents…

Cal un canvi d’estructura a l’aula, dels rols, aules obertes per ensenyar millor, per aprendre millor i més ràpid.

Tots els legisladors diuen que calen professors veterans experimentats i amb una formació continua, però quan hi ha crisi, el primer que es retalla és la formació contínua i el desenvolupament professional. 

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s