Monthly Archives: Desembre 2009

Molt Bon Nadal i feliç 2010!!!

El Món de l’Educació us desitja Molt bon Nadal i Feliç Any Nou!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Preguntes amb resposta: L’escola Inclusiva

 Amb l’apartat “Preguntes amb resposta” s’intenta donar  una explicació a les demandes, inquietuds o comentaris que ens feu arribar.  La Sílvia ens ha fet arribar la pregunta de què s’entén per Inclusió. Amb aquest post hi donem resposta:

Els conceptes d’inclusió i exclusió social reflecteixen amb claredat les situacions de risc a què s’enfronten les ciutats i les societats que es volen cohesionades. La desigualtat creixent que caracteritza les societats avançades situa la pobresa com el principal factor d’exclusió social i de vulnerabilitat de les persones. Des d’Unió creiem que els efectes derivats de la precarietat laboral, les situacions de discapacitat i dependència, l’afebliment de les relacions familiars i comunitàries, la ruptura constant de vincles afectius, o la immigració, accentuen les necessitats de construir entre tots ciutats més inclusives.

I aquest esforç per la inclusió s’ha de traslladar a les escoles. Hi ha situacions personals que fan que determinats alumnes hagin d’anar a una escola d’educació especial, on pot rebre tota l’atenció i el suport psicopedagògic per treure el millor d’ells mateixos, però també hi ha altres solucions.

L’Ajuntament de Barcelona contempla tres situacions d’alumnat amb especials necessitats:

  1. Necessitats derivades de discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, o trastorns greus de la conducta
  2. Necessitats derivades d’una situació social o cultural desafavorida
  3. Necessitats derivades de la nacionalitat estrangera i de la nova incorporació al sistema educatiu.

Aquest alumnat pot ser escolaritzat, depenent de cada cas, en centres d’educació especial, en escoles ordinàries o de manera compartida:

1.- Centres d’educació especial: En l’actualitat hi ha 1.945 alumnes, els quals 1.554 estan escolaritzats en 23 centres d’educació especial concertats (o sigui, centres privats que reben ajuts de l’administració mitjançant uns convenis que s’anomenen concerts educatius) i 391 estan en centres públics (hi ha 4 centres de l’Ajuntament i 4 de la Generalitat).

2.- Escolaritat compartida: Suposa que els alumnes van uns dies a un centre d’educació especial y altres dies, o en algunes assignatures, van a una escola ordinària. Les dificultats de coordinació i, algunes vegades, la falta de voluntat política per destinar-hi més recursos, fa que aquesta opció sigui menys utilitzada (107 alumnes el curs 2007-2008 i 90 alumnes el curs 2008-2009 fins al mes de febrer).

3.- Escoles ordinàries: En el període de preinscripció hi ha unes places reservades per a alumnat amb necessitats educatives especials. En el moment de sol.licitar la plaça es pot al.legar un dels tres tipus de necessitats (A, B o C).

Aquí també es fa necessari un major compromís per part de les administracions que, massa vegades, deixen desateses veritables necessitats.

Així, per exemple, el curs 2008-2009,

a)   A l’etapa d’educació infantil, de 133 peticions A, se’n van concedir 116; de 49 peticions B, 38; i de 121 de C, només 2.

b)   A l’etapa d’educació primària, de 54 peticions A, se’n van concedir 29; de 9 peticions B, 6; i de 125 de C, només 3.

c)   I a l’etapa d’educació secundària obligatòria, de 154 peticions A, se’n van concedir 133; de 49 peticions B, 36; i de 203 de C, només 11.

En aquests casos, existeixen unes Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE) que són unitats de recursos (professorat especialista d’educació especial i educadors) que donen suport tant als alumnes com al professorat per tal de facilitar la participació de l’alumnat amb discapacitat en les activitats que es fan a l’aula ordinària.

 En la Comissió d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona del mes d’abril de 2009, es va presentar l’informe sobre la situació de la inclusió educativa a la ciutat de Barcelona, que va ser exigit al govern municipal a iniciativa de CIU. En la seva presentació, el regidor d’Unió, Gerard Ardanuy va puntualitzar aquests conceptes i va valorar la gestió municipal. A continuació, hi ha un extracte de la seva intervenció:

El Sr. ARDANUY agraeix la presentació de l’informe i destaca que fa uns mesos el seu grup va sol·licitar que la regidora d’Educació expliqués la situació de la inclusió a la ciutat de Barcelona i l’estratègia que s’ha de seguir pel que fa als centres d’educació especial, ja que entenen que abans de debatre o endegar qualsevol iniciativa és important conèixer la situació que en aquests moments hi ha a la ciutat en relació amb els diversos àmbits educatius, tot entenent que l’educació especial i la inclusió són dos eixos vertebradors d’una millora del sistema educatiu en general.

Pel que fa a l’informe, el considera poc concret en molts aspectes, és a dir, que se centra molt en aspectes quantitatius sobre el nombre d’alumnes, però queda coix en relació amb els àmbits dels recursos, essencialment dels recursos humans, i el seu grup entén que la inclusió, si es vol fer de manera adequada, ha de partir de la base que la inversió en recursos humans, especialment, i econòmics ha de ser important.

Tot seguit fa algunes apreciacions. Primer, retreu que l’informe no fa cap referència a la importància que té la formació per als professionals. Segon, posa damunt la taula el fet que l’aposta per les USEE és molt important, i es queixa que no ha vist que hi hagi USEE a les escoles concertades. I tercer, considera que Barcelona ha de fer una aposta clara per aquesta mena de professionals –logopedes, fisioterapeutes i auxiliars en educació especial–, però insisteix que manquen recursos en aquest àmbit. Per tant, el seu grup sol·licita, un cop més, que s’aposti per un increment dels EAP en totes les seves unitats, ja que opina que és important que tinguin un paper rellevant en la inclusió i el suport als CEE.

Per acabar, demana quines previsions pressupostàries i d’increment d’auxiliars d’educació especial hi ha i quins increments d’EAP es pensa plantejar els propers anys. Pel que fa a la col·laboració entre els CEE i els centres ordinaris, vol saber com ho estan intentant fer a hores d’ara, ja que opina que és un dels punts clau perquè aquesta qüestió funcioni. També pregunta quina aposta es fa pels CEE la ciutat i el CEB, el qual a partir de l’1 de gener d’enguany s’ha d’implicar molt més en aquests centres, per la qual cosa vol tenir una descripció més clara de la situació.

En definitiva, aquest és un tema prioritari per Unió Democràtica de Catalunya.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

“No hi ha una crisi global de valors, però hi ha valors en crisi que incideixen en el fracàs escolar”

Notícia / 12 de novembre de 2009

 

La crisi de valors, quina part de responsabilitat té aquesta crisi en el fracàs escolar i quins valors han de transmetre els docents són els tres grans temes que han centrat l’atenció de la darrera Tribuna organitzada per Edu21. El debat, que ahir va omplir de gom a gom la sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona, va comptar amb la participació de Victòria Camps, catedràtica de Filosofia Moral i Política de la UAB; Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’ètica aplicada de la URL i Gregorio Luri, mestre, pedagog i professor de filosofia. En finalitzar el debat, Jordi Pujol va lliurar el tercer Premi d’Educació Edu21.

 El debat va girar a l’entorn de tres preguntes clau: hi ha crisi de valors? els valors en crisi incideixen en el fracàs escolar? què han de fer els docents per educar en valors? Sobre la primera qüestió, l’opinió generalitzada dels tres convidats al debat és que globalment no existeix una crisi de valors, però sí que hi han valors en crisi. Segons Gregorio Luri, que va reivindicar l’objectivitat del saber com un valor fonamental i la disciplina com a valor bàsic per a l’aprenentatge, “més que una crisi de valors, el que hi ha actualment és una crisi de criteris, i això sí que és greu”.

Per Victòria Camps, els valors que més pateixen la “crisi” són els ètics i el sentit de l’autoritat, de la disciplina i del compliment de les normes. El motiu de la decadència d’aquests valors cal cercar-lo, sobretot en matèria educativa, en el retorn a Rousseau: pensar que en l’infant tot és bo i que s’ha de preservar la seva naturalitat “anul·la la tasca educativa, doncs complica la possibilitat d’extreure-li allò que porta a dintre i, alhora, transmetre-li totes les coses que tenen valor i que s’han de preservar”. Camps també va assenyalar que la família, l’escola i els mitjans de comunicació, “han abdicat a l’hora de transmetre determinats valors”, degut, sobretot, “a que educar en la laïcitat és més difícil que fer-ho des d’una doctrina o una ideologia”, com es feia abans.

Sobre la crisi de valors Francesc Torralba opina que “globalment no existeix, doncs l’eclipsi de determinats valors es compensa amb l’emergència de nous, com la sensibilitat ecològica”. La veritable crisi, segons el filòsof, és la de les transmissions, la dels valors a transmetre. “Els processos de transmissió que fins ara funcionaven bé ja no quallen. Això significa que el transmissor no fa bé la seva feina o que el receptor no l’escolta, o que entre tots dos es produeixen interferències o sorolls que dificulten el procés”.

Respecte a la relació entre fracàs escolar i valors, Torralba va assenyalar que la reiteració del fracàs escolar s’explica “per la mala digestió dels fracassos, per culpar sempre als altres dels fracassos propis”. Segons la seva opinió, en l’àmbit educatiu hi han determinats valors que es troben en crisi, “com l’esforç, la constància, la perseverança o la tenacitat” que incideixen directament en el fracàs escolar. Camps, per la seva part, va relativitzar la magnitud del fracàs escolar: “no és tant real i greu com sembla”, va dir. El motiu: “en poc temps hem universalitzat l’educació obligatòria i hem canviat un munt de vegades la legislació. Tot això dificulta i entorpeix enormement la tasca educativa”. La catedràtica va indicar que tot i la universalització de l’educació, aquesta encara no és equitativa, doncs “el dret a escollir escola encara no el té tothom i això incideix en el fracàs escolar”. També va indicar que tot i viure en la societat del coneixement, “el coneixement també és un valor vulnerable”. Això s’explica, en opinió de Luri, perquè “confonem el coneixement amb el procés de recollida d’informació”. Segons aquest pedagog “la psicologia està guanyant la partida a la pedagogia en l’àmbit educatiu i això en certa manera pot negar el fracàs, que realment existeix”. Per combatre el fracàs escolar va receptar defensar amb més èmfasi valors com l’esforç, la disciplina, la confiança i la dignitat del treball.

Respecte a què han de fer els docents per educar en valors Gregorio Luri va assegurar que els docents “sempre estem educant en valors, ja sigui transmetent les nostres conviccions o la nostra manca de conviccions”. El professor també va indicar que “cal inculcar el deure moral a ser intel·ligents, a ser millors” i que parlar de valors no els fa més valuosos: “el que fa valuosos als valors és la virtut, la convicció portada a la pràctica de que convé treure de nosaltres el millor”. En aquesta línia, Torralba va defensar que l’exemplaritat dels docents “també ajuda a transmetre valors” i que “ens calen arquetips, models de referència, doncs aquests són l’encarnació dels valors”. Camps, per la seva part, va reivindicar el reciclatge del professorat com a bàsic “per reflexionar, per pensar en allò que estem fent, i per tenir clar com s’han de transmetre els ensenyaments instrumentals i també els valors”. Transmetre valors, va acabar dient, “és una forma de fer les coses”.

 

Per accedir a un extracte de la sessió

http://www.edu21.cat/ca/continguts/439

Acta dels premis Edu21 d’educació 2008

http://www.edu21.cat/files/Acta_Jurat_2008.pdf

 

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized