Monthly Archives: Març 2009

Entrevista a Vicky Serpa

Vicki Sherpa PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ VICKI SHERPA EDUQUAL
«Al Nepal ofereixo el que vull per als meus fills i si d’això se’n diu elitisme, diguem-n’hi»
La ripollesa Vicki Sherpa fa vint anys que és al Nepal treballant en projectes educatius, però ha passat un últim any dur per les irregularitats detectades en la seva fundació al Nepal, que la van portar a fer una vaga de fam i a rebre amenaces de mort, i per l’arribada dels maoistes.

El mes de maig farà un any que el Nepal va deixar de ser una monarquia per convertir-se en una república dirigida pel Partit Comunista del Nepal, el partit maoista que a final de la dècada dels anys noranta va començar una revolta que va situar el país al límit de la guerra civil.

–Com ha afectat el canvi polític els projectes educatius de la seva fundació al Nepal?
–«L’any passat vam tenir molts ensurts i problemes, i tot i que va ser un any molt dur, ara el projecte funciona molt bé perquè s’hi han implicat persones que fins fa poc no estaven per les nostres reivindicacions. L’única cosa que necessitem són diners per continuar, perquè després de la tempesta sempre ve la calma.»


–Una calma que arriba després d’haver protagonitzat una vaga de fam. Per què?
–«Vaig ser la primera estrangera que feia una vaga de fam, i això els va sobtar moltíssim perquè el que volien era que callés, que no fes fressa, no fos cas que altres col·lectius d’ajut estranger s’adherissin a la causa. Perquè al Nepal un 85% de l’economia prové de l’ajut internacional, i això és un gran negoci. El motiu de la vaga era reclamar que s’investiguessin unes irregularitats que es van detectar al patronat de la nostra fundació al Nepal.»

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Articles

Nota del Departament d’Educació sobre la sentència del Tribunal Suprem en relació amb el batxillerat

1. La sentència del Tribunal Suprem de 02/02/2009 anul·la l’article 14.2 del Reial Decret 1467/2007, pel qual s’estableix l’estructura del Batxillerat. En conseqüència, també queden anul·lats els articles 21.1 i 21.2 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat, i els articles 13.1 i 13.2. de l’Ordre EDU/554/2008 de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn, que incorporaven les previsions de l’article 14.2 del Reial Decret esmentat.

2. Per tant, en l’avaluació final de primer curs de batxillerat i per al pas a segon curs no es podrà aplicar aquest precepte en allò que sigui coincident amb l’article anul·lat, ressaltat en negreta:
Article 21
Permanència d’un any més en el mateix curs
  1. Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs han de romandre un any més en el primer curs, el qual han de tornar a cursar complet si el nombre de matèries amb avaluació negativa és superior a quatre.
  2. Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs i tinguin avaluació negativa en tres o quatre matèries poden optar per repetir el curs complet o matricular-se de les matèries de primer amb avaluació negativa i ampliar aquesta matrícula amb dues o tres matèries de segon sempre que no coincideixin amb matèries de primer curs no superades. El centre educatiu ha d’orientar l’alumne/a en aquesta selecció. L’alumnat menor d’edat ha de tenir l’autorització dels pares, mares o qui n’exerceixi la tutoria legal per a aquest règim acadèmic singular.
  3. L’alumnat que en finalitzar el segon curs tingui avaluació negativa en algunes matèries es pot matricular d’aquestes matèries sense necessitat de tornar a cursar les ja superades.
  4. Els alumnes i les alumnes que hagin de repetir curs i tinguin superat el treball de recerca o que tinguin superada l’estada a l’empresa o n’hagin obtingut l’exempció, no els han de repetir.

3. Atès que aquesta mesura encara no s’havia pogut aplicar, no afecta a cap alumne o alumna que estigui cursant primer curs de batxillerat. En tot cas, el Departament d’Educació donarà resposta als casos particulars que es puguin plantejar sense que cap alumne es vegi perjudicat.
4. El Departament d’Educació, en aplicació de l’article 22 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat (“Flexibilització de la durada del batxillerat”), i de l’article 4 de l’Ordre EDU/554/2008 de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn, va establir el procediment a seguir per a l’aplicació de projectes de flexibilització de la durada del batxillerat. El termini per comunicar als serveis territorials corresponents la decisió d’aplicar aquesta mesura va finalitzar el passat 13 de març. El Departament d’Educació donarà resposta als centres que ho hagin sol·licitat, dins del marc legal vigent.

1 comentari

Filed under Departament d'Educació, Nota de premsa

Bones pràctiques d’escola inclusiva: la inclusió d’alumnat amb discapacitat: un repte, una necessitat

Buenas prácticas de escuela inclusiva: la inclusión del alumnado con discapacidad: un reto, una necesidad.: Isabel Macarulla

La inclusió escolar de l’alumnat amb necessitats educatives especials per raons de discapacitat comença a ser ja un procés carregat d’experiència. Aquest llibre tracta sobre com fer més inclusiva la pràctica educativa i també sobre com identificar quines són les amenaces que l’assetgen. Inclou una sèrie de reflexions, conclusions i propostes, a la vegada que una selecció de bones pràctiques educatives que han estat prèviament contrastades a partir de l’experiència.

INDEX: Pròleg: Escola inclusiva, un bé que ens inclou a tots. Primera part: Aproximació teòrica a partir de l’experiència. El model educatiu que volem. Segona part: Experiències de bones pràctiques. Escoles inclusives. Escola infantil inclusiva, una bona pràctica educativa que reclama continuïtat. La inclusió al CEIP Folch i Torres. Volem fer un tipi indi en què càpiga nosaltres. Les unitats de suport a l’educació especial a l’ESO. Una experiència, una realitat. Glossari. Epíleg: Iguals però diferents, diferents però iguals. Llista d’experiències rebudes per al projecte. Bibliografia comentada.

Deixa un comentari

Filed under Llibres

Periode de matriculació

Davant l’inici del procés de matriculació pel curs 2009-2010 d’aquest dilluns, tres apunts a tenir presents en aquest nou procés de matriculació:
** Gerard Ardanuy, president d’Unió Democràtica a la ciutat de Barcelona, manifesta que “un any més el tripartit confòn la ciutadania amb un ramat i ens diu a quines escoles hem de matricular els nostres fills i filles”
El president d’Unió Democràtica de Catalunya ha manifestat que “un any més ens acostem a l’inici del procés de matriculació pel proper curs escolar amb la mateixa actitud per part d’una administració intervencionista fins l’extrem i que a més a més ha pres per costum prendre la ciutadania per idiota”.
Ardanuy ha explicat que “el procés que engega el Consorci amb l’aquiescència del Govern tripartit català i bipartit barceloní és un engany amb totes les lletres, ja que es notifica a les famílies quins centres han de ser de la seva elecció per a poder accedir-hi sense problemes, limitant fins a l’extrem la capacitat dels pares i mares per escollir escola”.
El president socialcristià ha dit que “no cal ser massa llest per entendre, quan es rep aquesta carta, que si no passes per l’embut de l’administració entraràs en un dragonkahn administratiu i acabaràs per posar en risc l’escolarització dels teus fills”. Ardanuy ha posat de manifest que “cada any hi ha famílies amb vocació de dom Quixot que acaben apostant per unes escoles diferents a les que l’administració els ha suggerit, i acaben per adjudicar-los, als seus fills, escoles que a judici dels pares encara són molts pitjors que les primeres ofertes”. “Això”, ha continuat Ardanuy, “ho sap tothom, i per això només els més atrevits ignoren els ‘suggeriments’ del Consorci”.
Ardanuy ha afegit que “des d’Unió Democràtica som ben conscients de la dificultat que suposa adequar la oferta i la demanda de places respectant el lliure dret dels pares i mares a decidir, però des d’Unió Democràtica ens neguem i sempre ens negarem a tractar a la ciutadania com si d’un ramat es tractés”.
**”18 pares de BCN van falsejar dades per matricular els seus fills”. (cur passat)
**L’Ajuntament ofertarà 125 places de P3 més, pel curs 2009-2010 gràcies als nous centres: CEIP Cartagena (Eixample); CEIP Bailen (Gràcia) i CEIP Can Fabra (St Andreu). La sol·licitud de les places pot fer-se via internet a través del Consorci d’Educació fins el 3 d’abril.

Deixa un comentari

Filed under Nota de premsa

Fundació Vicki Sherpa Eduqual

Avui vull parlar d’una nova edició del Fòrum DURAN i CANYAMERES que periòdicament es realitza, convidant a persones de la societat civil fent un intercanvi d’opinions per enriquir-nos amb la vivència i experiència d’uns i altres. Ahir, doncs, vàrem tenir el privilegi d’assistir a una trobada amb Vicki Sherpa, ànima i fundadora de FUNDACIÓ VICKI SHERPA EDUQUAL. A l’iniciar la trobada i per adentrar-nos més en l’esperit nepalès Vicki Sherpa va fer amb cadescú dels presents els ritual de benvinguda amb un “Namasté” innoblidable.

Per començar unes petites pinzellades d’aquesta Fundació i del seu perquè. La Fundació Vicki Sherpa Eduqual és una organització no governamental, sense ànim de lucre, apolítica i aconfessional que té com a finalitat l’execució de PROJECTES EDUCATIUS DE QUALITAT per als nens i nenes en situació de risc de les classes socials més marginades del Nepal, i d’altres zones del món amb les mateixes característiques. La seva tasca ha estat reconeguda al llarg dels anys per diversos organismes tant públics com privats, i els darrers anys han rebut diversos premis.

Els objectius que persegueixen se centren en: l’escolarització de nens i nenes pobres i marginats, la investigació pedagògica contínua. la formació de professionals en el camp de l’educació, la formació d’adults (especialment dones) en diferents oficis, la sostenibilitat econòmica futura del projecte, a través dels tallers d’artesania i altres negocis que propicia el pla de formació d’adults. Si voleu llegir i conèixer tot el projecte cliqueu a

Fundació Vicki Sherpa Eduqual. (document pdf).

Victoria Subirana (Vicki Sherpa) ha aportat des del primer dia, ara farà uns vint anys, l’esperança als més desemparats, els sense nom, els invisibles, els pàries…. de Nepal, i actualment a altres països, amb la seva “Pedagogia Transformadora” partint del canvi intern de nen/a, basada els pilars de l’aprenentatge signigicatiu, Inteligència emocional i la Mediació de conflictes . Intentant que, des d’un bon principi, l’infant pugui desmontar els pensaments preestablerts que estant inculcats implicitament per la seva casta a uns nous que li aporten espectatives d’un futur millor i de superació personal. D’aquesta manera a part d’oferir una educació de qualitat i una alimentació i hàbits d’higiene adequats, s’ofereix una alternativa a aquest cicle tancat de les castes i que pot mantenir a uns (pàries) a la misèria permanentment i a uns altres (brahmans) en el màxim poder de llibertat coneixement….

Aquesta trobada va servir també per fer-nos conscients dels recursos que es necessiten tan humans, materials com econòmics. En aquest darrer aspecte va ser on Victoria Subirana va demanar ajut ja que se sent oblidada i sense suport, també a nivell diplomàtic, quan ha deixat de rebre la subvenció de 250.000€ que rebia de part de la Generalitat amb l’anterior Govern de CIU.

Aquí teniu un petit fragment del video de la Fundació Vicki Sherpa Eduqual. Diuen que una imatge val més que mil paraules…

Deixa un comentari

Filed under Forum Duran i Canyameres

L’escola contra el món. L’optimisme és possible

Mai s’havia demanat tant a una institució, ni se l’havia criticat tant, diu el professor Luri (navarrès que viu a Catalunya des del 1978) en aquest llibre on reitera, amplia i posa al dia els seus criteris sobre l’educació. La formació de filòsof i la llarga experiència en l’ensenyament li permeten ser crític i, alhora, mantenir motius fundats de confiança en les possibilitats de redreçament. En l’anàlisi dels informes PISA, constata que, en països diferents, amb sistemes educatius semblants, els resultats no són els mateixos. L’anàlisi critica de la situació actual de l’escola a Catalunya es dura amb tots els factors que hi intervenen les teories pedagògiques del relativisme i el multiculturalisme; les institucions que canvien massa sovint les normes; els pares que dimiteixen de la seva responsabilitat educadora; els mestres que renuncien a l’excel·lència, a l’autoritat í a la disciplina, en nom d’una equitat.

No obstant això, Luri també exalta la figura del mestre i del professor, peces fonamentals del sistema educatiu, i invoca la confiança com la virtut pedagògica bàsica. Només amb confiança s’aconseguirà una escola on s’estimi i el saber, es tingui consciència de la pròpia ignorància, es mantingui l’atenció i el mestre sigui exemple i referent de valors. Una aportació valuosa, plena de sentit comú a l’intens debat sobre l’educació, que interessarà tothom.
Autor: Gregorio Luri. Ed. La Campana, 2008

Deixa un comentari

Filed under Llibres

CiU vol donar estabilitat i continuïtat a la llei d’Educació

En 1 minut:
CiU vol donar estabilitat a la llei d’Educació, però també modernitat per adaptar-la a la societat del coneixement.
En la llei d’Educació, el tripartit s’ha esberlat. ICV ha presentat un centenar d’esmenes al propi projecte del Govern.
El tripartit pensa més en l’administració que en els professors. Cal garantir els drets dels professors.
El Govern pretén municipalitzar les competències d’educació en detriment de la Generalitat. Cal un model de país.
El projecte de la LEC preveu que l’administració determini a quina escola han de portar els pares els seus fills. Va en contra de la llibertat d’elecció dels pares.
La proposta del Govern té mancances en la modernització del sistema.
CiU proposa un model educatiu d’interès públic que permeti: enfortir l’escola pública; garantir la llibertat d’ensenyament; modernitzar el sistema; cohesionar la societat i garantir la promoció personal; la catalanitat del sistema; i el domini de la llengua estrangera a nivells europeus.

La dada

ICV ha presentat 104 esmenes al projecte de llei d’Educació del seu propi Govern.
L’educació és un element clau per preparar el futur de Catalunya. Per aquest motiu, CiU ha adoptat una actitud molt proactiva davant del projecte de llei d’Educació de Catalunya.
L’objectiu principal de CiU és donar estabilitat i continuïtat a la LEC, i en definitiva al sistema educatiu, independentment del partit que governi.
A més a més, les 412 esmenes de CiU pretenen modernitzar la llei, ja que el projecte del tripartit no dóna respostes als reptes que planteja la societat del coneixement ni les noves formes de transmissió de continguts educatius. Així, per exemple, de forma sorprenent, la paraula Internet no se cita ni una sola vegada en el projecte.
CiU posa de manifest que el tripartit s’ha esquerdat amb l’educació. ICV, tot i formar part del Govern, ha presentat 104 esmenes en solitari, el que suposa una esmena a la totalitat al projecte d’Ernest Maragall, un supòsit inimaginable en qualsevol altre govern de coalició del món.
Però a més a més, el propi tripartit s’ha presentat 183 esmenes a la seva llei; el PSC-PSOE +ERC, 4; el PSC-PSOE + ICV, 2; i ERC en solitari, 16.
Les principals discrepàncies amb el tripartit respecte el projecte de llei del Govern, que han estat
transformades en esmenes són:
1. El tripartit pensa més en l’administració que en el professorat. En aquests sentit, CiU considera que cal enfortir l’escola pública i no crear nous neguits als professors. CiU ha fet esmenes perquè els professors de l’escola pública no perdin cap dels drets adquirits.

2. La municipalització. El tripartit pretén municipalitzar les competències d’educació i crear un total de 100 administracions educatives (ens locals i consorcis) al país per afeblir la Generalitat. De fet els socialistes espanyols ja fa temps que ho defensen. Així, l’any 2004, Carme Chacón ja signava un estudi en el qual demanava frenar les transferències de competències i donar un paper més preponderant al Ministeri.CiU considera que l’educació és un tema de país, que l’educació fa país, i que per tant, lluny d’esmicolar les competències d’educació, cal que hi hagi una autoritat de referència, que ha de ser la Generalitat.

3. Intervencionisme. El tripartit pretén prededeterminar als pares a quina escola han de portar els seus fills. Es deixa a l’alumne captiu d’una decisió de l’administració. CiU es mostra contrària a la uniformitat que es desprèn d’aquesta proposta i per contra, aposta per permetre l’elecció dels pares de l’escola dels seus fills, en funció del projecte educatiu que més els hi satisfaci dins d’una zona més àmplia que la marcada actualment pel tripartit, que té com a referència el barri.
Si es vol dotar els centres públics d’autonomia i tenint en compte que cada centres concertat té el
seu propi ideari, és lògic que els pares també puguin tenir autonomia per elegir centre. A més a més, el fet de poder elegir centre més enllà dels del barri juga a favor d’evitar la güetització d’alguns centres.

4. Mancances en la modernització del sistema. El projecte del tripartit no dóna resposta a la societat del coneixement ni a les noves formes de la transmissió dels continguts educatius.
Algunes de les aportacions de CiU en aquest àmbit són:
– Dotar d’una infraestructura digital els centres educatius
– Que cada alumne pugui tenir el seu portafoli personal
– Un registre acadèmic personalitzat i digitalitzat
Convergència i Unió, mitjançant les seves esmenes, proposa un model educatiu d’interès
públic que permeti:
Enfortir l’escola pública.
Garantir la llibertat d’ensenyament, que només pot realitzar-se a través de la gratuïtat real de l’ensenyament. Això passa per la gratuïtat real de l’horari lectiu de l’educació obligatòria en els centres concertats i per concertar el període de l’ensenyament post-obligatori (16-18 anys), tot garantint la seva gratuïtat.
Modernitzar el sistema
Cohesionar la societat i garantir la promoció personal. És a dir, que els recursos econòmics de la família no siguin un impediment perquè cada alumne tingui una igualtat d’oportunitats.
L’educació no ha de ser onerosa per la família.
Catalanitat del sistema. Volem una escola catalana en llengua i contingut. Un model català amb la Generalitat com a administració educativa única.
Domini de la llengua estrangera a nivells europeus. Això requereix una renovació profunda de l’ensenyança d’aquesta matèria, introduir nous instruments, etc.

Dijous 5 de març

Deixa un comentari

Filed under Tema del Dia num. 616